Any nou, normalitat nova
A mesura que passaven els dies, anàvem entrant al darrer mes del 2020 i al primer del 2021. També van arribar els dies freds i nevats, que inevitablement ens recordaven l’arribada de Nadal i d’any nou.
La idea d’un nou any té un propòsit, ja que sol significar nous objectius i metes i, per tant, aporta noves esperances juntament amb les anomenades resolucions de l’any nou. Es presenten en diferents formes i mides: de vegades són una gran cosa i requereixen un gran esforç i compromís. Normalment, es relacionen amb la família i els amics, l’amor, la feina i el benestar personal. N’hi ha que prevalen i n’hi ha que s’obliden al febrer.
Òbviament, també poden ser més aviat petites i trivials: pocs desitjos de perseguir canvis menors a la nostra vida, com ara aprendre una nova recepta, fer més exercici o intentar ser més organitzats. Tanmateix, una cosa és evident: totes formen part de la recerca d’un any nou millor, més joiós. Per descomptat, també se’ns permet deixar les coses tal com estan si creiem que ens fan feliços i afortunats, com ara mantenir persones especials a prop nostre o continuar treballant dur per apropar-nos a objectius específics.
Aquest any, però, és inusual. En lloc de voler alguna cosa nova i diferent, el nostre millor desig és probablement que les coses tornin a la normalitat. La majoria de nosaltres ens haurem sentit emocionats perquè finalitzava el 2020, ja que coincidim en el fet que ha estat un any dur per a tothom.
Tot i així, ho hem de veure al revés. Encara que la COVID-19 i els seus efectes no han desaparegut, hem aconseguit treure el millor de nosaltres mateixos i ens hem unit per protegir les persones grans i les més vulnerables. Individualment i col·lectivament, hem aconseguit adaptar-nos, independentment de la nostra edat, gènere o origen, a una nova escena, a una nova manera de fer les coses i a una nova manera de sobreviure i continuar amb la nostra vida, tot i la pèrdua d’oportunitats i la situació econòmica desfavorable.
Parlant de la COVID-19 i de l’adaptació a coses noves, aquest Nadal i la nit de Cap d’Any han estat definitivament diferents. L’adjectiu diferent no és precisament el més escaient per descriure les tradicions i els costums, ja que aquests ens agraden tal com són. Tot i així, encara ens hem sentit seduïts per l’encant que solen aportar les vacances.
A Andorra, com a la majoria de països del món, les vacances signifiquen retrobar-se amb els éssers estimats. Les famílies que viuen separades de vegades només tenen una o dues oportunitats a l’any de reunir-se al voltant d’una taula i posar-se al dia, com ara per Nadal i la nit de Cap d’Any. La nit de Cap d’Any, famílies i amics celebren junts el començament d’un nou capítol i es desitgen un feliç any nou menjant dotze grans de raïm a mitjanit.
Aquí també és tradició dinar amb la família l’1 de gener. Els més afortunats ho fan envoltats de copes de xampany i de marisc car. Els menys afortunats potser no. Tot i això, tots tenen en comú l’alegria d’estar junts. Tot i que l’any passat va ser una mica més complicat, el vam superar i esperem que comencem un 2021 més feliç, millor i potser, en certa manera, “més normal”.
Bon any nou!
Per: Pol Z.
