fbpx
Sharing is caring!

Bellesa, bellesa per tot arreu

Al final del carrer Prat de la Creu, a Andorra la Vella, hi ha un nu femení en una rotonda. De qui es tracta —us preguntareu— i què hi fa allà? Es tracta ni més ni menys que de la bella Mari Carmen. Aquesta meravellosa escultura de bronze, elaborada molt curosament per Josep Viladomat, ocupa un lloc central a la rotonda i s’exhibeix a la intempèrie. Quantes persones, però, s’hi han fixat?

Mari Carmen, obra de Josep Viladomat (1966)

L’escultura canvia de to amb les estacions: bronze fosc a la tardor i a l’hivern i bronze brillant a la primavera i a l’estiu. Ho havíeu notat? Us proposo que, la propera vegada que sigueu a prop del Poliesportiu d’Andorra, gaudiu de la seva bellesa. Realment em pregunto quantes persones venen al país i aprecien aquestes joies disseminades per la capital i per Escaldes-Engordany.

La puntaire, obra de Josep Viladomat (1972)

Heu vist la noia que fa puntes de coixí a prop d’inlingua Escaldes? Tot el professorat d’inlingua que ensenya a Escaldes-Engordany està familiaritzat amb aquesta jove tranquil·la i treballadora que no presta atenció al tràfec del trànsit i els vianants que l’envolten. Està plenament concentrada en la seva labor. L’artesania de la noia ha estat representada amb cura i amor pel mateix escultor, Josep Viladomat, amb cada detall de la seva feina capturat en bronze, sense esmentar la profunda concentració del seu rostre.

La morisca, obra de Josep Viladomat (1967)

I què me’n dieu de la jove parella de balladors que es troba als jardins de la Casa de la Vall? En mirar-los, es percep el goig que senten ballant una dansa tradicional d’Andorra, la morisca. Els dos joves alegres i feliços simbolitzen el gran esdeveniment de la Nova Reforma de 1866 a Andorra, quan s’atorgà el dret a vot a tots els caps de casa elegibles i no només als rics.

Arnaldeta de Caboet, obra de Sergi Mas (2007)

També cal destacar Arnaldeta de Caboet. Aquesta petita estàtua, que trobareu a l’ombra d’una conífera a Escaldes, gairebé no es veu. Té una estatura diminuta però un estatus grandiós, atès que té una gran importància per a la història d’Andorra. Arnalda de Caboet es va casar amb el vescomte Arnau de Castellbò i d’aquesta unió nasqué una filla, Ermessenda, que es va casar amb Roger Bernat, comte de Foix. Això és significatiu perquè el net d’Ermessenda signà el primer pariatge d’Andorra amb Pere d’Urg, bisbe d’Urgell, el 1278. A més a més, el rei Enric IV de França prové d’aquest llinatge, però em sembla que ens estem allunyant del tema… Això no té la intenció de ser una lliçó d’història.

Abans era una pràctica habitual que els països col·loquessin estàtues per honorar figures públiques significatives en espais comuns. Un cop a l’any, en alguns països, la gent les homenatja, recordant així a les generacions futures els seus grans líders, els seus valors i els fets històrics viscuts per sentir-se’n orgulloses i mantenir viu el patriotisme.

És un fet evident, però, que avui hi ha molta controvèrsia arreu sobre el valor de les estàtues que representen esdeveniments o períodes en la història d’un país. Sovint els herois d’antany són vistos ara com a brivalls. No obstant això, aquest és un debat per a un altre dia. Avui balleu amb els balladors que s’aprecien en aquesta escultura ubicada a prop del carrer del Pui, a Andorra la Vella, i penseu en els versos de WH Davies:

“Què és la vida si, per viure-la,
no tenim temps d’aturar-nos i mirar?”

El contrapàs, obra de Sergi Mas (1977)

Us recomano que sortiu i gaudiu de la bellesa de l’art i lloeu aquells qui tenen el talent per crear tals meravelles.

Per Amèlia Soares

Truca ara