El llenguatge de les nostres tradicions

Colorful Mexican Skulls

Què tenen en comú les paraules pozole, copal i cempasúchil? Aquestes paraules designen alguns dels elements, sense traducció, que es poden trobar a la celebració mexicana del Dia de Morts. Tot i que conté la paraula mort, aquest dia tradicional no se centra pas en la tristesa, la por o la pèrdua. En realitat, representa el contrari. Aquest és un dia que encarna, amb colors brillants, la unió, la generositat, el fet de compartir i l’alegria d’estar amb els éssers estimats.

Cempasuchil Orange Mexican Flowers

La unió

Des de les seves primeres celebracions, aquest dia representa la mescla o el mestissatge. Tot i que començà com una festa indígena al Mèxic prehispànic, posteriorment esdevingué una combinació d’aquelles tradicions amb les espanyoles i en resultà el que avui coneixem com a Dia de Morts. Durant l’època de la conquesta (s. XVI), quan els espanyols convertiren els indígenes de Mèxic al catolicisme, hi hagué una barreja de creences sobre la vida després de la mort (el més enllà). El dia de Tots Sants i el dia de Totes les Ànimes coincidiren amb les tradicions mesoamericanes de la vida després de la mort. Això explica el motiu pel qual, generalment, els altars amb ofrenes que es preparen aquell dia a les llars mexicanes tenen la imatge d’un sant al costat de les fotografies dels éssers estimats que han mort.

Skeletons mexican dolls

La generositat

Aquest dia no consisteix a rebre quelcom; ben al contrari, es tracta d’oferir als difunts allò que més els agradava quan eren vius. Si a aquella persona li agradava el mescal (una beguda destil·lada d’atzavara) o el pozole (un estofat fet amb blat de moro, carn i enciam), aquestes especialitats no poden faltar a l’altar d’ofrenes. Altres articles típics són els cranis de sucre, per simbolitzar la dolçor; el copal, un encens de resina que, amb el fum que desprèn, marca “camins” perquè els segueixin els morts, i el cempasúchil, una flor que, amb els seus pètals de color taronja brillant i la seva olor, guia els passos espirituals dels éssers estimats per a una visita d’un dia a la seva llar.

Pozole mexican Soup

El fet de compartir

Totes aquestes ofrenes són una manera de compartir amb aquells que van marxar les seves menges i begudes preferides. No obstant això, atès que molts d’aquests aliments es poden fer malbé, romanen a l’altar del 31 d’octubre al 2 de novembre, a tot estirar. Abans que es deteriorin, es comparteixen amb la gent de la casa perquè no es desaprofitin. Això ofereix l’oportunitat de compartir aliments i històries.

Copal

L’alegria d’estar amb els éssers estimats


Els membres de la família vius col·loquen a l’altar fotografies i objectes personals dels difunts perquè, en la seva visita a casa, se sentin còmodes i atrets per les menges, begudes i objectes de què gaudiren. El que es valora és la companyia de la família, la reunió dels membres de la família per preparar l’altar —recordant els avantpassats que creuaran un pont entre aquella vida i aquesta— i l’alegria d’estar junts espiritualment, encara que només sigui durant un dia.

Face paint mexican day of the dead

El 2003, la UNESCO declarà aquesta festivitat mexicana patrimoni cultural immaterial de la humanitat, la qual cosa atragué l’atenció internacional i despertà molta curiositat. No obstant això, per comprendre millor els elements específics, els valors i la història d’aquesta festivitat, cal familiaritzar-se amb aquelles paraules, moltes intraduïbles, que la caracteritzen. Aprendre espanyol, en les seves formes mexicana i espanyola, ens permet comprendre i submergir-nos profundament en les antigues tradicions modelades pel mestissatge que encara avui són celebrades per moltes persones que viuen a Mèxic (126.577.691) i a l’estranger.

Per Dra. Valerie Aguilar

Menu