La llengua pot reflectir una nació?

Sabem que la llengua és una part integrant de qualsevol cultura, però en quina mesura reflecteix les característiques de cada nació?

Hi ha teories basades en l’afirmació següent:
La llengua determina la forma de pensar de les persones que la parlen.

Els pobles del nord posseeixen un munt de paraules per referir-se a la neu. En rus, en canvi, només hi ha una paraula per anomenar-la. Davant d’aquesta evidència, s’arriba a la conclusió que diferents pobles veuen els mateixos objectes i el mateix món de manera diferent.

També es creu que cada nació té les anomenades paraules clau —paraules emprades amb més freqüència en proverbis—, que reflecteixen l’esperit de la seva gent. Per exemple, per a la cultura alemanya aquestes paraules són die Aufmerksamkeit ‘atenció’, die Ordnung ‘ordre’ i die Präzision ‘precisió’.

Així doncs, la llengua és un sistema original que deixa empremta en les ments de les persones que la parlen i forma la seva imatge del món. El coneixement de les característiques d’una llengua en particular no només és desitjable, sinó necessari.

Per exemple, la comunicació en anglès (comunicació domèstica) requereix l’ús obligatori de la paraula please (‘si us plau’): Pass me the salt, please! (‘Passa’m la sal, si us plau!’), Please, more tea! (‘Si us plau, més te!’) i així successivament per a qualsevol cosa que es demani. Evidentment, en altres llengües existeixen paraules per formular peticions, però en la comunicació diària no són tan freqüents i la gent no les empra contínuament. En anglès, en canvi, això seria una grolleria.

Comparem ara els proverbis sinònims de diferents cultures per arribar a una conclusió sobre com s’hi reflecteix la seva mentalitat (la traducció és literal):

Respira per una fossa nasal (xinès) – Camina sobre una cama (rus)

Si bé aquests proverbis són sinònims, comparant els conceptes respirar-caminar i fossa nasal-cama, podem deduir que per als xinesos el més important no és la unitat del moviment, com en el cas dels russos, sinó la unitat de l’esperit.

Ara intenteu comparar els proverbis sinònims d’altres nacions per vosaltres mateixos, arribant a una conclusió sobre com s’hi reflecteix la seva mentalitat:

Reconeixes un ocell pel seu cant (francès)
Un ocell és reconegut per la seva manera de picotejar (espanyol)
Un ocell és reconegut pel seu vol (rus)

Un bon tirador pot fallar (anglès)
Un bon cavall ensopega (àrab)
Un tigre de vegades es pot adormir (xinès)
Un mico cau (vietnamita)

Els proverbis ens ajuden a determinar la manera com altres nacions consideren les coses més importants i valuoses. En aquest sentit, en comparar la saviesa popular, es veu que quasi totes les nacions tenen dites anàlogues sobre els temes més importants.

El coneixement i la comprensió de les característiques lingüístiques i culturals d’un país no es produeixen de forma immediata, sinó gradual, en el procés d’estudi del país, la seva llengua, les seves tradicions i els seus costums. Això pot portar anys, o inclús tota una vida, i no és un fet comprovat que una persona entengui completament l’ànima de l’altra cultura, però sempre és bo intentar-ho.

De: Aleksandra Goncharenko

Menu