Per què s’hauria de viatjar amb motxilla almenys un cop a la vida?

Viatjar només amb una motxilla no és l’activitat preferida de molts de nosaltres, però, tot i així, és una d’aquelles experiències que hauríem de viure almenys un cop a la vida. D’entrada pot semblar incòmode, però és una manera de viatjar rica en aventures perquè omple la nostra ment i els nostres diaris de records, desafiaments i experiències que no tindríem amb altres maneres de viatjar. També ens posa a prova. Ens treu de la nostra zona de confort, ens obliga a veure el món des d’una altra perspectiva i ens fa caminar a un ritme diferent. Generalment, els primers dies són complicats, però, a mesura que anem veient sortides i postes de sol, anem creixent i madurant, fins i tot com a adults.


Aprenem coses bàsiques, com ara fer que el nostre equipatge sigui més lleuger portant només allò que és essencial. Aquesta és una metàfora de com anar pel món, valorant quines són les coses que realment necessitem. També visitem ciutats de manera diferent. Normalment ens perdem i, mentre no trobem el camí, passem per racons i llocs que no solen estar marcats en els mapes turístics. Coneixem gent nova, tenim converses inesperades i, de vegades, fins i tot tenim alguna revelació.


És fàcil que, conversant amb aquells que han sortit a la recerca d’aquestes aventures, ens parlin de capvespres reveladors, de com van créixer i com van ampliar la seva visió del món. Aquest tipus de coneixement rarament es pot mesurar, però certament passa a formar part de nosaltres perquè ens dona una visió més àmplia del món, com si el veiéssim a través d’un calidoscopi, per comprendre que no existeix una sola manera sinó infinites maneres de veure’l. Ens convertim en una mena de ciutadà global, més democràtic, més humà, més amable i més empàtic. Aquestes lliçons s’aprenen fora de l’aula i són importants quan tornem a la nostra vida diària perquè ens enriqueixen, a nosaltres i a tots els qui ens envolten.

Hi ha molts llocs al món on aquest tipus de turisme és molt enriquidor, no només per als qui fan el viatge, sinó també per a les comunitats que els reben i gaudeixen compartint la seva cultura, seient junts a taula i oferint-los els seus plats i les seves tradicions. L’exercici d’escoltar-los, agrair-los la benvinguda i saber que som els seus convidats és una de les experiències més gratificants que conec.


Val la pena agafar un mapa i buscar un lloc nou, diferent i desconegut; llegir i aprendre sobre aquest lloc, i planificar un viatge que no estigui organitzat fins a l’últim detall per donar cabuda a l’aventura i la improvisació. Els desafiaments que vagin sorgint en aquest camí podran semblar complicats al principi, però amb l’experiència agafarem el ritme i aprendrem a caminar amb més confiança pel que fa a qui som i en què ens volem convertir. En darrera instància aquest és l’autèntic ensenyament dels viatges: què volem ser al món i com volem comportar-nos com a part seva.

De Laura Bak

Menu